Reflexió charla micromasclisme (Álvaro)

A la charla que vam tenir el dilluns 9 de maig, em va fer pensar en que la societat és molt més masclista del que sembla, ja que expressions que semblaven comuns i normals resulta que tenien una base masclista i nosaltres no ens haviem adonat perquè sempre l'hem dit aixina i, al menys en el meu cas, jo no les emprava amb una intenció masclista ni discriminatòria. Però astó no és tot, perquè també trobem exemples de micromasclisme a les pel•lícules, sèries de televisió i fins i tot als videojocs.
Per posar un exemple, vaig a emprar "Smite" (el videojoc en el que es basa el blog) com a exemple de mostres de micromasclisme:
Aquest joc basat en déus, té tots els déus (masculins) com homes forts, amb molts muscles y amb un aspecte d'homes valents (i si no tots, quasi tots) i per altra banda les deesses (a excepció de "Scylla" que és una xiqueta) les demés tenen com les curves més marcades, uns pits un poquet massa desarroyats i fins i tot algunes (com "Neith") pareixen les típiques prostitutes "atrevides" que prodrien rondar per la ment d'algú descarriat.
En resum, la societat es troba massa plena de micromasclismes que en semblen coses naturals perquè sempre han sigut aixina, però abans em d'adonar-nos que abans la societat era masclista i els micromasclismes són vestigis que proven que encara no em aconseguit superar del tot eixa mentalitat social un poquet masclista.